En una ciutat obsessionada per l’aprenentatge automàtic, una de les empreses més calentes de Pittsburgh està fent els humans més intel·ligents.
Aquesta empresa ho és Duolingo , que ofereix instruccions en línia en més de 30 idiomes, lliurats com a lliçons de mida petita en formats de joc. El negoci, amb uns ingressos de 2018 de 40 milions de dòlars i una valoració de 700 milions de dòlars, guanya diners amb la publicitat i alguns serveis de pagament. Aquest model funciona a causa del gran abast de Duolingo. Després de ser nomenada l’aplicació gratuïta per a iPhone d’Any d’Apple el 2013, ha acumulat més de 300 milions d’usuaris, convertint-se en l’aplicació educativa més descarregada del món amb publicitat nul·la. Ho ha fet per ser lliure, divertit i eficaç.
jodi lyn o keefe i john cusack
'El més difícil d'aprendre res per tu mateix és mantenir-te motivat, per això hem decidit convertir-lo en un joc', afirma Luis von Ahn, CEO i cofundador de Duolingo. 'Hem afegit moltes petites coses per aconseguir que siguis addicte a l'aprenentatge'.
Von Ahn és professor del departament d’informàtica de la Universitat Carnegie Mellon i guanyador d’un premi genial MacArthur i del premi Lemelson-MIT per a inventors. És celebrat i insultat per la seva creació captcha , aquells clústers de cartes distorsionats que els visitants del lloc web han escrit com a prova de sensibilitat.
Duolingo, que preveu una sortida a borsa el 2020, ocupa un modest edifici de maó gris al barri de East Liberty de Pittsburgh. Encès Inc. La llista de 50 ciutats Surge Surge entre els 50 primers llocs per iniciar un negoci, Pittsburgh és el número 39. 'Si ho tornés a fer, tornaria a començar a Pittsburgh', diu von Ahn. Cita com a avantatge la relativa facilitat per contractar enginyers en comparació amb Silicon Valley. Ha estat més difícil trobar persones amb experiència inicial. Però la companyia, amb uns 150 empleats, va reclutar 'tones de sol·licitants' d'una cartellera que va instal·lar a San Francisco proclamant: 'Treballa en tecnologia'. Posseir una casa. Vés a Pittsburgh.
Si les arrels de Duolingo són a Pittsburgh, la seva inspiració prové de la ciutat de Guatemala, on va créixer von Ahn. La gent allà tenia gana d'aprendre anglès per millorar les seves probabilitats d'arribar a llocs de treball que els poguessin treure de la pobresa. Però l'educació lingüística era tradicionalment costosa. Per exemple, Pedra Rosetta , el mercat Goliat quan es va llançar Duolingo, cobra uns 250 dòlars pel seu programari. (Rosetta Stone fa anys que redueix els preus, tot i que les seves vendes han disminuït).
'Hi ha una gran diferència entre aquells que poden pagar la millor educació del món, mentre que aquells que no tenen diners amb prou feines han après a llegir i escriure', diu von Ahn. 'Volia donar a la gent un accés igualitari a l'educació independentment de la quantitat de diners que tinguessin'.
Chris Olsen, cofundador i soci de Impulsar el capital , a Columbus, Ohio, cita aquesta missió per la inversió de la seva empresa a Duolingo. (Altres inversors inclouen Kleiner Perkins i Union Square Ventures. Duolingo ha recaptat poc més de 108 milions de dòlars.) 'A Amèrica ens considerarien aficionats: aprenem un altre idioma perquè viatjarem o volem tenir una conversa millor amb algú'. diu Olsen. 'Si es troba en un país estranger, pot ser un tipus de vida o mort'. Duolingo és capaç de resoldre aquest problema per a una porció molt més gran de la població.
No sóc un robot
El 1986, von Ahn va fer 8 anys i va demanar a la seva mare una Nintendo. En canvi, li va comprar un Commodore 64. També li va regalar uns quants jocs d'ordinador, els desafiaments dels quals es va esgotar ràpidament. Volent més, von Ahn va descobrir com maniobrar al voltant de la protecció dels drets d'autor. Als deu anys, estava realitzant un intercanvi de jocs fora de casa, servint els clients de prop de vint anys. 'Diria:' Si voleu alguns dels jocs que he copiat, heu de donar-me alguns dels vostres jocs ', diu von Ahn. 'Vaig acumular una enorme col·lecció de jocs per la pirateria'.
Von Ahn es va traslladar als Estats Units per estudiar matemàtiques a Duke i després es va mudar a Carnegie Mellon per obtenir un doctorat en informàtica. Al cap d’un mes d’aquest programa, va escoltar el científic en cap de Yahoo que parlava de deu problemes que l’empresa –aleshores el gran gos de recerca– no sabia resoldre. Von Ahn es va concentrar en un: spammers que van escriure programari per obtenir milions de comptes de correu electrònic gratuïts dels quals escampar brossa. Treballant amb el seu assessor de doctorat, Manuel Blum, va identificar la distinció home-robot com a clau. 'Cap ésser humà aconseguirà cinc milions de comptes de correu electrònic, perquè moririen d'avorriment', diu von Ahn.
valor net de la princesa d'amor i hip hop
La parella va idear Captcha i la va donar a Yahoo i a qualsevol altra persona que ho desitgés. 'Molt aviat, tots els llocs web l'utilitzaven de forma gratuïta', diu von Ahn. 'No hi va haver cap comercialització. Estava content que s’utilitzés ”.
Aquella felicitat es va veure compromesa pel coneixement que molts consideraven la seva enginyosa solució com un dolor al cul. El 2007, mentre conduïa a Washington, D.C., von Ahn va començar a calcular quantes vegades al dia la gent escrivia a contracor a Captchas. Va estimar al voltant de dos milions. Tot i que la tasca continuaria sent irritant, es va preguntar si almenys es podria fer útil. 'Vaig pensar que podríem ajudar-los a digitalitzar els llibres', diu von Ahn.
La digitalització de text requereix programari per desxifrar les pàgines escanejades. Quan les paraules s’esvaeixen o es defugen per al reconeixement òptic de caràcters, com passa sovint en llibres antics, el programari falla. Per als humans, però, és una cosa fantàstica. Així doncs, von Ahn va crear ReCaptcha: bàsicament Captcha amb les paraules introduïdes pels visitants del lloc extretes de textos difícils de llegir.
Va ser un invent sense un model de negoci evident, fins al CTO de El New York Times es va apropar a von Ahn després d'una xerrada sobre el projecte. El Temps es va convertir en l’únic client de ReCaptcha, que va pagar l’inici per digitalitzar el valor d’un segle dels arxius del diari. Dos anys després, von Ahn va vendre ReCaptcha a Google, que havia iniciat una recerca per digitalitzar tots els llibres del món abans de tenir problemes legals. En ple apogeu de ReCaptcha, calcula von Ahn, digitalitzava dos milions de llibres a l'any. (Google també va desplegar ReCaptcha en adreces difícils de llegir per a Street View.)
Millor que Candy Crush
La venda de Google, que von Ahn diu que va arribar a 'desenes de milions', el va deixar lliure per seguir la seva fantasia. La seva fantasia el va portar a l'educació. Von Ahn va desenvolupar Duolingo amb Severin Hacker, un estudiant de doctorat que va assessorar a CMU. Els dos eren enginyers, no pedagogs, de manera que van emparellar un currículum a partir de llibres sobre com ensenyar idiomes. A mesura que la base d'usuaris creixia, van desplegar proves A / B per perfeccionar els seus mètodes.
'Si volguéssim saber si hauríem d'ensenyar una paraula abans que una altra o el temps passat abans del temps futur, faríem experiments', diu von Ahn. Tot i que l’empresa compta ara amb un equip de 10 experts a nivell de doctorat en adquisició de segones llengües, 'gran part del que fem prové de veure com els nostres propis usuaris aprenen i milloren segons les dades', diu von Ahn.
Duolingo divideix cada idioma en unitats anomenades 'habilitats' que inclouen temes com l'alimentació, el clima, la natura i la salut. A mesura que els usuaris completen exercicis dins de les habilitats, es desbloqueixen nous nivells. Els usuaris guanyen corones per assolir-los i el programa calcula quants dies continus juguen. Les lliçons són tan breus que es pot aprendre una mentre s’espera a la cua al mercat. Aquestes qualitats atrauen persones que, abans de Duolingo, mai no es plantejaven aprendre un idioma. 'Pensen:' Bé, jo solia jugar a Candy Crush ', diu von Ahn. '' Ara faig Duolingo. Com a mínim, no perdo completament el meu temps '.
El Duolingo també s’utilitza a les escoles. Von Ahn calcula que aproximadament el 25 per cent de les classes d’idiomes dels Estats Units utilitza el programa d’alguna forma. Però, com que és gratuïta, l’empresa no té cap manera de fer un seguiment d’això i no ho necessita. 'No guanyem diners amb les escoles', diu von Ahn. 'Ens resulta molt més fàcil treballar amb el consumidor final'.
valor net tia pitbulls i parolees
La companyia guanya diners provant proves d’idioma anglès en línia que fan estudiants estrangers que vulguin assistir a col·legis nord-americans. A 49 dòlars, els exàmens de Duolingo són més econòmics que TOEFL , l'estàndard de llarga durada, administrat per una organització sense ànim de lucre. I, a diferència de TOEFL, Duolingo no requereix viatjar a un centre de proves. Centenars d’institucions nord-americanes, incloses les de Yale, Dartmouth i NYU, ja accepten els resultats de l’examen de l’avançat. 'La forma en què Duolingo ha combinat la tecnologia amb la validació institucional substituirà TOEFL', diu Olsen, de Drive Capital.
Cinc anys i comptant ...
Alguns dels exercicis de Duolingo no estan dissenyats per ensenyar, sinó per avaluar el domini. Fa uns quants anys, investigadors de la City University de Nova York van concloure que 34 hores utilitzant Duolingo equivalen a un semestre estudiant un idioma en una universitat. Von Ahn creu que aquest nombre ha millorat amb canvis en el sistema, que entre altres coses han augmentat dràsticament la retenció. 'Quan vam llançar-nos, la fracció de persones que es van inscriure i van tornar l'endemà era del 15 per cent. Avui és del 60% ', diu von Ahn. 'És molt més divertit'.
Jay Silverman, que gestiona una cadena de televisió pública a la ciutat de Nova York, es troba entre els que tornen. Ha registrat més de 2.100 dies consecutius a Duolingo: normalment hi passa entre 15 minuts i una hora abans de sortir de casa. 'He saltat els vols transcontinentals i de seguida he començat a utilitzar Duolingo', diu.
Durant més de cinc anys, Silverman ha completat els programes en francès i espanyol -que continua revisant- i es va embarcar en alemany i italià. Té previst iniciar un nou idioma cada dos anys. I l’experiència l’ha inspirat a buscar aprenents d’idiomes de tot el món per practicar-los en altres llocs. 'Alguns d'ells s'han convertit en amics del món real', diu Silverman. 'La feina que he fet a través de Duolingo m'ha canviat la vida'.
